viernes, 9 de enero de 2015

Carlos II de España


¿Por que le llamaba el hechicero?Carlos II de Austria (1661-1700) fue uno de los reyes más peculiares que ha tenido España. Último hijo del rey Felipe IV y único varón legítimo, a lo largo de su vida fue una persona muy enfermiza que acostumbraba a padecer catarros, problemas intestinales, hinchazón crónica de brazos y piernas o epilepsia, además de tener problemas como la hidrocefalia (cabeza demasiado grande), el raquitismo, la oligofrenia, cierto retardo motor e incluso esterilidad. De hecho, las crónicas de la época afirman que no se puso en pie hasta los 4 años, no aprendió a caminar hasta los 6  y no hizo lo propio con el habla hasta los 10.



Todo ello provocó que empezara a ser apodado como el 'Hechizado', pues su aspecto enfermizo y su incapacidad para llevar una vida normal hacían creer al pueblo que estaba bajo el efecto de un embrujo. No en vano, su aportación al país fue prácticamente nula y a lo largo de su reinado se apoyó en sus ayudantes (validos) para tomar las decisiones de la Corte. El 1 de noviembre de 1700 falleció a los 38 años tras una larga agonía y dos días después se le practicaba la autopsia, la cual revelaba que "el cadáver no tenía ni una gota de sangreel corazón era del tamaño de un grano de pimienta; los pulmones estaban corroídos; los intestinos, putrefactos y gangrenados; tenía un solo testículo, negro como el carbón; y la cabeza llena de agua”.


¿Por qué a Carlos II se le llamaba el 'Hechizado'?




¿Quienes eran sus padres? PadresFelipe IV de EspañaMariana de Austria


¿Como fue el reinado de carlos II?       La desastrosa situación económica y la crisis política y social heredadas del reinado de su padre Felipe IV unida a la ineficacia e incapacidad de los gobernantes acrecentaron la crítica situación de España y en especial de Castilla dando lugar a una serie de devaluaciones monetarias que alcanzaron el culmen con la deflación de la moneda de vellón en 1680 y la posterior caída de la actividad económica. En nada contribuyeron a mejorar esta situación los validos encargados del gobierno, sólo el Conde de Oropesa realizó una política firme de reducción de impuestos y contención del gasto público. La vida del país se caracterizó por una crisis económica endémica, aunque en Aragón y la zona del mediterráneo se produjo un movimiento de recuperación. La crisis interna del reinado de Carlos II había ido propiciando la descentralización de los territorios de la Corona de Aragón mediante un programa neoforalista y el desarrollo de las estructuras económicas, aprovechando para ello su posición geográfica y sus recursos naturales.




¿Endogamia? matrimonio, unión o reproducción entre individuos de ascendencia común; es decir, de una misma familia, linaje o grupo (religioso, étnico, geográfico). Si el matrimonio se realiza entre individuos de la misma clase social se denominahomogamia. Las bodas entre hermanos, o padres e hijos, son incesto, y no se consideran formalmente endogamia (suelen ser tabú en casi todas las sociedades),1sin embargo, las bodas entre primos o familiares lejanos sí son consideradas endogámicas. Así mismo, se entiende como comportamiento endogámico, el rechazo a la incorporación de miembros ajenos a un grupo social en particular.



Ancestros[editar]

16. Carlos I de España
8. Felipe II de España (=28)
17. Isabel de Portugal
4. Felipe III de España (=14)
18. Maximiliano II de Habsburgo
9. Ana de Austria (=29)
19. María de Austria y Portugal
2. Felipe IV de España
20. Fernando I de Habsburgo
10. Carlos II de Estiria (=24/30)
21. Ana de Bohemia y Hungría
5. Margarita de Austria-Estiria (=15)
22. Alberto V de Baviera
11. María Ana de Baviera (=25/31)
23. Ana de Habsburgo-Jagellón
1. Carlos II de España
24. Carlos II de Estiria (=10/30)
12. Fernando II de Habsburgo
25. María Ana de Baviera (=11/31)
6. Fernando III de Habsburgo
26. Guillermo V de Baviera
13. María Ana de Baviera
27. Renata de Lorena
3. Mariana de Austria
28. Felipe II de España (=8)
14. Felipe III de España (=4)
29. Ana de Austria (=9)
7. María Ana de España
30. Carlos II de Estiria (=10/24)
15. Margarita de Austria-Estiria (=5)
31. María Ana de Baviera (=11/25)

jueves, 8 de enero de 2015

El año nuevo en diferentes cultura


Qué inocente sería yo, que me creía que el año nuevo se celebraba del 31 de diciembre al 1 de enero, a las 12 de la medianoche (hora local correspondiente, eso sí, aunque aún así, mmm), más o menos igual, con una copa de champán.
Nada más lejos de la realidad.
Sí, se celebra en toda Europa, en América, en Australia, no sé si en India, y más sitios, seguro.
Pero no con 12 uvas. Solo en un número contado de países. No con champán necesariamente. No con la familia, pero con amigos. No hasta tan tarde y con churros por la mañana. Fuegos artificiales, ambiente festivo y alcohol, eso creo que son las dos únicas cosas comunes. Aunque hay que tener en cuenta que en el hemisferio sur es verano, mientras que en el hemisferio norte es invierno; y que hay unas cuantas horas de diferencia (hasta 12) de un extremo del planeta al otro.
Pero lo interesante no es eso.
Lo interesante es que los musulmanes y los chinos (y probablemente alguna otra cultura que aún desconozco) no celebran el año nuevo ese día. Si, de casualidad, se encuentran en el país extranjero, bueno, se unirán a la fiesta, ¿por qué no? Pero si están en su país, no es el día de fiesta.
En los últimos meses me he empezado a enterar de todo esto, y no antes. Y lo primero de lo que me enteré fue del año árabe, hace dos “navidades”.
Los musulmanes cuentan a partir del 711, cuando Mahoma. Creen que Jesús era un profeta más, que Dios aún no bajó a la Tierra pero que Mahoma vino a predecir que algún día vendría. Sin embargo, Mahoma es el último y más importante profeta, y por ello se cuentan los años a partir de su muerte. Esto hace que para ellos estemos viviendo en el año 1432. Además, es que sus años tienen 354 o 355 días, en vez de 365 (366 los bisiestos, cada 4 años), así que cada año celebran el año nuevo en un día diferente según nuestro calendario. Y no lo celebran de forma tan fastuosa, aunque sí lo celebran más que cuando se ven participando en “nuestro” año nuevo. Ellos celebran más bien el Ramadán, que también varía de fecha en el calendario año tras año.
Y ayer me vine a enterar del año chino. Hombre, yo ya sabía que los chinos no celebran el año nuevo a la vez, que lo celebraban por febrero. Bueno, resulta que lo celebran todos los 2 de febrero, aunque las celebraciones duran hasta el 17 en el país. Para ellos, este nuevo año, el 4709, es el año del conejo (el anterior era el año del tigre). Tienen un animal para cada 12 años, y vuelta a empezar. Así, por ejemplo, yo que nací en 1986, nací en el año del Tigre.

Rebajas del mes de enero

Que es la rebajas : Venta de productos a precios reducidos durante un período de tiempo en un establecimiento comercial y Período de tiempo durante el cual se realiza esta venta.






Como se regulan la rebajas : se regulan las temporadas de rebajas en Navarra, que podrán realizarse en invierno, entre el 8 de enero y el 7 de marzo, y en verano, entre el 16 de julio y el 15 de septiembre. Asimismo, el Gobierno de Navarra, a través del Servicio de Comercio y Consumo, ha difundido una nota con orientaciones dirigidas al consumidor de cara a los periodos de rebajas.





Que tanto % rebajan: En las rebajas de la cuesta de Enero pueden rebaja desde 20% hasta el 50%




De verdad hay cuesta de enero:El volumen de facturación en el primer mes de rebajas ha aumentado entre un 2 y un 6% de media.

lunes, 15 de diciembre de 2014

Arròs caldós amb mussola :

ARRÒS CALDÓS AMB MUSSOLA

Amb el nom de musola englobem a les tres espècies de la família Triakidae que habiten en el nostre mar Mediterrani. El motiu és que donada la dificultat de llevar-li eixa pell aspera que es troba tan pegada a la carn, són els propis mariners dalt de les barques els que s'encarreguen d’eixa feina. Tallen el cap i la cua, lleven els budells i estiren la pell amb unes tenalles fins a arrancar-la. Amb l'únic que es distingixen unes espècies d'altres és amb les dents, per tant, a l'arribar a port és impossible la seua identificació. Sol alimentar-se de crancs, caragols i de xicotets peixos però la seua carn no és excessivament apreciada.
Ens farà falta:

Del rebost celler: todas las recetas provienen de aquí.


2 Musolas trossejades
2 tomaques madures
1 sépia xicoteta
12 cues de gamba
1/2 pimentó roig
2 nyores                            
300 g arròs
1 taceta d'oli
2 dent d'all
Safrà
Jolivert
Sal
Oli


• Arròs caldós amb rajada, gambes i espinacs 

ARRÒS CALDÓS AMB RAJADA, GAMBES I ESPINACS


Crec sincerament que els arrossos caldosos no estan al nivell que degueren en hosteleria. Excepte comptades excepcions, només en els restaurants de renom és possible veure una mínima varietat d'este tipus d'arrossos. També en les nostres llars els cridats plats 'de cullera' estan sent gradualment substituïts per plats precuinats o per la “comida rapida'. Una vegada més, presentaré una recepta que ens recorda allo tan fàcil com és preparar un plat on s'ajunten sabors del nostre mar i la tradició arrossera de la nostra terra.

Com sempre, per a 4 persones hem de tindre:

2 ales de rajada (només tenia un ala i he hagut d'afegir uns trossos de rap)
12 cues de gamba
300g d'arròs
2 nyores
1 kg de morralla
5 dents d'all
50 g d'espinacs
1 tomaca madura
Un ramellet de jolivert
2 litres de caldo de peix
Safrà
Oli d'oliva
Sal 

• Arròs caldós amb rap i espinacs 


Si, ja es que no són dates per a molt d'arròs caldós però si ens ho mengem a la ombra, que córrega l'aire i després fem una bona sesta, no crec que passem molta penúria. Qui cuine plats d'este tipus fa dos coses, la primera és evocar els nostres avantpassats i a eixa cuina que la vida moderna està fent desaparéixer i la segona i no per això menys important, gratificar al paladar amb un palmito de sabors que ens oferix la nostra fauna marina i la nostra horta.

Per a 4 persones

300 g d'arròs
1 cua de rap
¼ kg espinacs
12 cloïsses mitjanes
12 cues de gamba (pot ser congelada)
1 tomaca madura 
4 calamarets
2 nyores
1 ramellet de jolivert
2 litres caldo de peix
Oli d'oliva
Sal


Tallar i salar el rap i el calamaret. Sofregir-los en un calder si és possible de ferro i reservar. En el mateix oli sofregir els espinacs trossejats i nets (no vos preocupeu si en veieu molts que després al fregir es queda en res) i reservem també. Continuem amb els alls i les nyores i una vegada sofregits picar-los en el morter junt amb el jolivert i un pessic de sal. Sempre amb el mateix oli sofregir la tomaca pelada i picada, afegir el contingut del morter i l'arròs. Donar-li unes voltes i regar amb el caldo bullint. Coure tot a foc mitjà durant 12 minuts. Tirem cloïsses, cues de gamba, espinacs, el rap i calamaret, rectificar de sal i deixar 6 o 7 minuts més. Servir de seguida.

Si, ja es que no són dates per a molt d'arròs caldós però si ens ho mengem a la ombra, que córrega l'aire i després fem una bona sesta, no crec que passem molta penúria. Qui cuine plats d'este tipus fa dos coses, la primera és evocar els nostres avantpassats i a eixa cuina que la vida moderna està fent desaparéixer i la segona i no per això menys important, gratificar al paladar amb un palmito de sabors que ens oferix la nostra fauna marina i la nostra horta.

Per a 4 persones

300 g d'arròs
1 cua de rap
¼ kg espinacs
12 cloïsses mitjanes
12 cues de gamba (pot ser congelada)
1 tomaca madura 
4 calamarets
2 nyores
1 ramellet de jolivert
2 litres caldo de peix
Oli d'oliva
Sal


Tallar i salar el rap i el calamaret. Sofregir-los en un calder si és possible de ferro i reservar. En el mateix oli sofregir els espinacs trossejats i nets (no vos preocupeu si en veieu molts que després al fregir es queda en res) i reservem també. Continuem amb els alls i les nyores i una vegada sofregits picar-los en el morter junt amb el jolivert i un pessic de sal. Sempre amb el mateix oli sofregir la tomaca pelada i picada, afegir el contingut del morter i l'arròs. Donar-li unes voltes i regar amb el caldo bullint. Coure tot a foc mitjà durant 12 minuts. Tirem cloïsses, cues de gamba, espinacs, el rap i calamaret, rectificar de sal i deixar 6 o 7 minuts més. Servir de seguida


• Arròs caldós amb calamarets i alls 

ARRÒS CALDÓS AMB CALAMARETS I ALLS TENDRES

És indiscutible que els nostres avantpassats li van tirar molta imaginació a l'hora d'elaborar plats amb arròs. Sent sincer, crec que dels cinc productes en què se centra la dieta mediterrània, peix, verdura, llegums, cereals i fruita, excepte amb esta última, hem experimentat amb tot. Els ingredients usats hui en el nostre plat d'arròs són fàcils de trobar i a més a més baratíssims.

Hem d'abastir-nos de

300 g arròs
¼ kg de calamarets
¼ kg alls tendres
2 nyores
2 tomaques madures
Un ramellet de jolivert
Oli d'oliva
Safrà
3 dents d'all
1.5 lt caldo peix
Sal


Netejar els calamarets traient-los la barca i la boca i salar-los. En una cassola de fang calfar 8 cullerades d'oli d'oliva i sofregir les dents d'all i les nyores. Retirar-les i ficar-les en un got de batedora junt amb la tomaca picada i el jolivert. Picar tot. En el mateix oli sofregir bé els calamarets. Continuem amb els alls tendres i la picada. Quan estiga tot, agregar l'arròs, donar-li un parell de voltes i regar amb el caldo bullint. Deixar coure 15 minuts a foc mitjà i apagar. Observarem que el caldo continuarà bullint ja que el fang seguix calent. Deixar un parell de minuts més i servir. En qualsevol moment de la cocció podem afegir el safrà i rectificar de sal.




Arròs caldós amb tonyina i verdures 

Ja hem parlat diverses vegades en este blog de la tonyina i sent així que és un dels peixos més consumits en la nostra zona, poc més podem afegir. Des del punt de vista nutritiu i a pesar de ser un peix gras, ens ajuda a fer la sang més fluida disminuint el risc de trombosi i reduint, igual que altres peixos blaus, els nivells de colesterol i triglicéridos. El seu inconvenient és que no és apte per als que patixen de gota donat el seu contingut en purines. Hui anem a provar-ho amb un arròs caldós.

Per a 4 persones hem de tindre preparat:

¼ kg de lloms a tonyina
300 g d'arròs
50 g floricol
¼ pimentó roig
2 carxofes
1 ceba xicoteta
1 nyora
2 dents d'all
1 dotzena de cloïsses
1.5 litres de caldo de peix
Safrà
Oli d'oliva
Sal




Un parell d'hores abans de començar, deixarem les cloïsses en aigua, sal i glaçons perquè solten l'arena. Tallar la tonyina i salar-ho. Pelar i picar ceba, pelar alls, tallar carxofes en quarts, tallar en trossos xicotets el pimentó roig i la floricol. En una cassola calfar oli i sofregir els alls i la nyora, després picar-ho en el morter junt amb un pessic de sal. En el mateix oli donar-li un parell de voltes a la tonyina i reservar. Continuem amb la ceba i la resta de la verdura. Afegim el picada del morter, reguem amb el caldo i quan comence a bullir, tirem el safrà i deixem coure uns 10 minuts a fi que es mesclen tots els sabors. Agreguem l'arròs, rectifiquem de sal si era falta i continuem coent a foc més be fluix uns 15 minuts. Afegir la tonyina i les cloïsses, coure 2 minuts més i servir de seguida.






• Arròs caldós amb carxofes i llangostins 
Amb aquest arròs participo en la recepta del quinze que organitza cada mes el blog "Els fogons de la Bordeta", aquesta vegada dedicada a les carxofes.

Ingredients:
400 Arròs
4 Carxofes
4 Calamars petits
500 gr de Llagostins sencers i crus
2 cebes
2 tomàquets vermells
½ pebrot verd
2 grans d'all
1500/1800 gr de fumet
oli d'oliva, sal

Preparació:
Primer, preparem un fumet. Pelem els llagostins en cru i reservem les cues. Es posen a bullir 500 gr d'aigua i les pells dels llagostins 30 minuts. Es passa per la batedora, només una mica, per poder treure més substància i es cola per un colador molt fi, que quedi un caldo net sense cap resta.
Al líquid que ens quedi afegim aigua fins a completar 18oo gr fumet.

En una cassola amb unes cullerades d'oli, fregim l'all picat, afegim la ceba picada menuda i el pebrot i deixem fer a foc molt baix fins que estigui gairebé confitat, en aquest punt afegim els calamars tallats i els tomàquets ratllats. Tapem i deixem uns 15 minuts.

Quan els calamars estiguin fets, afegim a la cassola les carxofes netes i tallades a trossos. Donem unes voltes i deixem fer per uns 5 minuts tapat.
Afegim l'arròs, remenem una mica perquè es barregi bé amb el sofregit i aboquem el fumet bullint.

Deixem bullir uns 8 minuts a foc fort destapat, llavors baixem el foc i ho deixem 10 minuts.
Quan faltin 5 minuts tirem les cues dels llagostins pelades perquè es facin.

• Arròs caldós mariner (gambes, cigales, llangostins, calamars i cloïsses)
Amb l'arribada del mal temps, el cos agraïx menjar algo calent que ens reconforte i ens done l'energia suficient per a suportar el fret del hivern. Un bon arròs caldós diu la saviesa popular que és un dels millors remeis naturals que existixen i si l'acompanyem d'un bon vi, molt millor. Hui prepararem un amb les restes de marisc que em quedava en el congelador després del Nadal.

Com sempre, per a 4 persones ens farà falta:

300 g d'arròs
4 gambes o gambons
4 cigaletes mitjanes
4 llagostins
¼ kg calamars trossejats
8 cloïsses de carril
2 tomaques ratllades
1 ceba xicoteta
3 dents d'all
1 + ½ litres d'aigua o millor caldo de peix
6 cullerades soperes oli d'oliva
Unes branquetes de jolivert picat
2 fulles de llorer
Safrà
Sal


Posar les cloïsses en una bol amb ½ litre d'aigua freda i 2 cullerades (de les de postres) de sal unes 4 o 5 hores abans de començar a preparar l'arròs a fi que solten la terra. En una paella de fons gros (Jo he utilitzat la gazpachera de 2 anses) calfem l'oli amb un poc de sal i sofregir el marisc. Retirar i reservar. En el mateix oli tirarem el calamar trossejat, la ceba i l'all ben picats i quan comence a prendre color, agregar la tomaca pelada i triturat junt amb 2 fulles de llorer. Una vegada acabat el sofregit, agreguem l'aigua o el caldo, el safrà i deixarem coure per espai de 5 minuts a foc lent. Tirar l'arròs, pujar el foc i quan comence a bullir abaixar-ho altra vegada deixant-ho coure altres 12 minuts. Trancurrit eixe temps, tirar el marisc reservat, el jolivert i les cloïsses. Rectificar de sal si fera falta i coure 5 minuts més. Recorde-ho que al tractar-se d'un arròs caldós cal servir-lo immediatament ja que si no se'n passarà.


ARRÒS DE RENDA (CALDÓS AMB CARAGOLS)

L'arròs és un aliment fonamental en la comunitat valenciana i la gamma de plats és interminable. El plat de hui s'anomena “de renda” perquè se solia fer a l'estiu, quan la gent se n'anava a les seues cases de camp i amb el que mes a mà tenien.

Per a 4 persones:

800 g de carn conill o pollastre
4 dotzenes de caragols
2 carxofes
350 g arròs
50 g bajoques tendres
3 alls
100 g pimentó roig
3 cullerades soperes de tomaca
Safrà
Sal
Oli
1.5 litres aigua o caldo caragols
Els caragols, una vegada nets, es posen a bullir amb aigua i un poc de sal durant uns 10 minuts. Anar llevant la bromera de tant en tant. Colar el caldo i reservar. En una paella tirem oli i un poc de sal i quan estiga calent sofregim a foc lent la carn prèviament salada durant uns 10 minuts fins a daurar-la. Després la verdura i finalment els alls picats i la tomaca. Mesclar i tirar l'aigua o caldo dels caragols. Bullirem uns 15 minuts a foc lent amb la cassola tapada i després tirarem safrà, l'arròs i els caragols, rectificarem de sal i deixarem coure uns 20 minuts mes. Mentres sofregir l'albergina a rodanxes d'uns 2 cm aproximadament. Servir en plats, adornar amb les rodanxes d'albergina i a menjar de seguida. Podem variar millorant el caldo amb un poc de romer o timó.